Com de costum el Medhi ha arribat tard i sense ganes de treballar...jo estaba amb el Derik i l'Esther ma dit: Aniol ara ja pots anar amb el Medhi... El Derik a dit: nonono Esther... I el Medhi ha dit que no feia falta que em quedes amb el Derik...
Això et desmotiva i et desprecia...sembla que a sobre que l'ajudes i facis el possible per ell...amb les recuperacions i tots els deures i a sobre t'ho paga així...
Sincermanet tenia ganes de quedar-me amb el Derik...però com el meu alumne es el Medhi vaig anar amb ell, encara que em rebutjes.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Costa aguantar aquestes impertinències! i sembla que no s'adonin que tots tenim els nostres sentiments! aggg!
Publicar un comentario