Al começamet em vaig apuntar aquest credit amb molta il·lusió, però quan em van dir que haviem d'ajudar als alumnes que més o necessitaven em vaig desanimar bastant. Tenia por que el meu alumne em rebutges i no m'escoltes. El primer dia anava amb molta por i nervis, ja que m'havien dit que el Soleyman era un noi molt dificil. Però no va venir i vaig començar amb el Medhi. Jo no savia que a partir d'aquell dia el Medhi seria el meu alumne per sempre. El primer trimestre i part de l'altre tot va anar força bé. Ell tenia ganes de treballar i jo d'ensenyar-li i col·laborar. Però a finals del segon trimestre es va desmadrar i va començar a queixar-se de mi, a no venir, a arribar 30 minuts tard, etc.
Això a mi, que anava allà amb ganes d'ensenyar-li, i sense cap obligacó ( perquè a mi ningú m'ha obligat a fer aquests cédit) em desmoralitzava i em treien les ganes d'ajudar-lo. també ultimament s'ajuntava amb un noi : ALLUK o no se com es diu exactament. I aquests altre noi l'entretenia i el feia anar per mal camí.
RESUMA: el céredit en si, ha estat molt bé i ben idealitzat, fins el punt que l'any que bé els i e dit als meus amics que faran 1r de batxillerat, que s'hi apuntin. Però sobretot quan un dels alumnes no vol treballar amb tu, fins el punt de deixar-te de banda...Gemma cambia'l.
Graciés.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario